Es tracta d'un dels refugis antiaeris més ben conservats de Gràcia, i és per això que s'ha erigit com un emblema de la memòria històrica de tots els civils que van haver de protegir-se dels bombardejos a Barcelona.
El 1992 es va redescobrir, ja que havia estat tapiat des del final de la guerra. El 1999 el refugi es va tornar a obrir gràcies a la reivindicció d'una plataforma veinal i, finalment, el 2007 va poder obrir-se al públic.
És un refugi molt ben construit: es troba situat a dotze metres sota terra, està folrat de maons, té forma de laberint (per evitar léntrada de metralla), té una cabuda de 200 persones i des dels inicis disposava de llum elèctrica (i també d'il-luminació d'emergència) i una sala de cures. Tot i així, no és - ni ho va ser mal - un lloc agradable: no hi corre gaire aire i la humitat amplifica la sensació d'estar tancat. Un cop sigueu a dins imagineu rodejats de 199 persones més sentint com cauen les bombes, podreu fer-vos una ideia de com v ser la Guerra Civil a la rereguarda.
Sem comentários:
Enviar um comentário